Boig per la llibertat

Si a Mahatma Gandhi l’haguessin  psiquiatritzat per fer vaga de fam,
probablement la Índia encara seria una colònia britànica.
Ser y Actuar

castellano
Pere BonninPere Bonnín (Escriptor)
Kiosco y Más - Última Hora - 12 jun. 2016 - Pag. 37
Loco por la libertad (PDF)

David Raventós, un llicenciat en dret de 46 anys que domina 6 idiomes, va iniciar el 3 de maig passat una vaga de fam a Barcelona sota el lema “Fam de llibertat”, que havia de durar fins que Catalunya i Escòcia declaressin la seva independència. Va acabar tancat contra la seva voluntat en el Departament de Psiquiatria de l’Hospital del Mar. Podeu llegir la seva història en http://diarigran.cat/2016/05/fam-de-llibertat/

La seva vaga de fam ha passat desapercebuda als mitjans de comunicació convencionals, capaços d’enviar càmeres i titular a quatre columnes una vaga de fam pel maltractament a les erugues. David RaventosL’error de Raventós, que porta 25 anys lluitant per la llibertat en tots els cenacles de l’independentisme català, ha estat atacar tots els fronts, acusant els líders de l’anomenat Procés de donar llargues en benefici de la “unitat d’Espanya”.

Va dir en veu alta i en públic el que gran part de l’independentisme català comenta en privat. Res concret, cert, sense assenyalar, encara que la reacció de silenci oficial i oficiós, així com el desenllaç psiquiàtric de la seva vaga de fam, fan suposar que sap massa.

L’ús de la psiquiatria contra la dissidència va ser contundent després de la segona guerra mundial, principalment a l’URSS i els països socialistes de l’est europeu. El psiquiatre hongarès Thomas Istvan Szasz (1920-2012), emigrat als Estats Units, professor de la Universitat de Siracusa (Nova York), va encunyar el concepte d ‘ “Estat terapèutic” per definir la immoralitat dels tractaments psiquiàtrics forçats per l’Estat en casos de conductes pertorbadores, però no delictives. La fam de llibertat, per a un mateix i per al seu poble, no és una conducta malaltissa sinó la més sana de totes les conductes. Qui tancaria en un psiquiàtric a Jefferson, Franklin, Adams, Washington, Bolívar, Mandela, O’Higgings, Sant Martí, Napoleó, Espartaco, etc.? Probablement només ho farien aquells bojos que cridaven “visquin les cadenas!” I els seus descendents, que van preferir la submissió a canvi d’unes engrunes, encara que es vegin obligats a arrugar la seva dignitat llepant les sabates o el cul del dèspota. Per fortuna per als tirans, aquests bojos són multitud i la dignitat clarivident una excepció.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles, David Raventós i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.